port bus webNo se si vos ha passat alguna volta, tindre una conversacio en alguna persona visionaria i recordar-la per anys. Recorde perfectament quan era un jove valencianiste i per casualitat vaig parlar en un home me feu una serie de comentaris que encara me peguen punyades dins del cap.

Esta persona, de la que no se ni el nom, a part de ser culta tenia bons contactes, i me feu una confessio que s’ha complit perfectament. Els catalanistes yano pensen guanyar pel control de la cultura, duen quaranta anys en aixo i no han conseguit nomes que una chicoteta massa radical, me comentava, pensen guanyar per la economia, volen endur-se la nostra riquea i que anem agenollats a demanar-los que nos integren.

El temps li ha donat la rao. Controlen la cultura a traves de la AVL, les universitats i demes institucions publiques, pero encara aixina el pancatalanisme cultural i politic te problemes per a fer publica la seua visio de la societat i en escasses ocasions trauen una marfega o la paraula catala. Per desgracia la resposta de la gent davant de l´imposicio cultural ha segut aferrar-se al castellanisme.

Per a entendre un poc lo que estic dient, crec que es convenient pegar una llaugera ullada a lo que ha passat en la economia valenciana en les ultimes decades per a tindre una perspectiva un poc mes ampla.

Crec que es de sobra conegut que Valencia està sempre a la cua de les autonomies en inversions dels presuposts de l’estat i som lo ultim de lo ultim en finançacio. Una norma que es historica pero que s’accentuà a partir del moment en el que el PP-PSOE començara a pactar en els partits catalans en Madrit alla per l’any 1993.

Un any darrere d´atre, les inversions han anat caent, i casi tot lo que s’ha fet ha segut per part de la Generalitat Valenciana via deute. Dit d’atra forma, la mitat dels coleges, hospitals, carreteres i demes que fruim els valencians estan per pagar. Aço nos du a atre problema, anem a tindre dificultats per a pagar tot lo be, i tambe lo mal, que s’ha fet.

En el recort queda aquella siderurgia que teniem i que anà per l’aire en allo que vingueren a dir “reconversio industrial” en la que en Asturies i Valencia (Sagunt concretament) varem pedre gran part del potencial industrial que teniem, cosa que no ocorregue exactament igual en Pais Vasc i Catalunya.

La Fira de Mostres era la finestra per a on se venia al mon els productes dels sectors tradicionals valencians com el paper, textil, calcer, moble, ceramica o joguets, de lo que nomes queda el recort i un monstruo buit de formigo en Benimamet.

La raquitica agricultura ha patit la insolidaritat dels nostres veïns del nort, que atra volta demostren que nos volen com germans pero nos tracten com a “primos”. Si, preferixen tirar l’aigua al mar idamunt ho celebren en monuments que aplaudixen els quintacolumnistes d’aci. Igual feren boicotejant la carretera A-68 que comunicaria els pobles turistics del Maestrat en Saragossa.

I per si tot aço fora poc, les caixes d’aforros. Bancaixa i la CAM haurien segut la tercera caixa mes important, pero els catalanistes ya tenien clar que necessitaven el sistema bancari valencià. El Banc de Valencia i les caixes rurals anaren darrere. Sobre la seua situacio interna, el doctor en economia i ex assessor en Bancaixa, Salvador Climent afirma que no era com dien. Pero si no venien en els mijos de comunicacio que estaven en ruïna no podrien justificar l’absorcio. Hui tot es La Caixa.

El principal grup de comunicacio, que aglutina El Periodico Mediterraneo (comarques del nort), Levante (comarques centrals), Información (comarques del sur), Superdeporte, la 97.7 FM i les seues televisions, està en mans de Editorial Prensa Iberica, en seu en Barcelona.

A dia de hui nomes funciona el turisme i els supermercats. Niempreses com Ford, en factoria en Almussafes o BP, en refineria en Castello de la Plana tenen la seua seu aci. I com a infraestructures essencials queden poques, la A7 (que volen tornar a fer de pago proximament), la central nuclear de Cofrents i la joya de la corona, el Port de Valencia ciutat. Ad estos sectors i infraestructures els van a atacar pel mateix costat, pel mig ambiental, ya que qualsevol activitat humana te un impacte i ara està de moda.

Compromis i els seus amics no nomes estan boicotejant les inversions publiques, tambe les iniciatives privades d´inversio en Valencia. Pensava posar uns eixemples, pero la llista era massa extensa. Nomes en Marina Valencia (l’antiga Marina Real de Valencia ciutat) he trobat tres, la noria jagant, l’hotel cassino en l’edifici Dockers i una torre eolica en la bocana de la mateixa marina.port valencia web

El port de Valencia ciutat es, com he dit abans, la joya de la corona. Genera mes de 30.000 llocs de treball (proxim al 2% de tota Valencia), un impacte economic de casi dos mil millons d’euros, una ventaja competitiva per a les exportacions de les empreses valencianes i hinterland llogistic que arriba a les arees metropolitanes de Madrit i Saragossa.

Pero els antivalencians com Ribó any darrere de any frenen la seua modernisacio, com quan conseguiren paralisar el ZAL (zona de ampliacio llogistica) fins a que diverses empreses interessades abandonaren el proyecte, entre elles Amazon. L’autoritat portuaria està tractant de generar energia neta per al port i els barcos que atraquen, pero la documentacio està dormint en la Conselleria d'Industria (en mans de Compromis, ¡com no!). El port ara vol reconvertir el moll de creuers per a contenidors, pero... la nova terminal que vol fer la naviera MSC l’ansia tambe Barcelona, i ahi ha sorgit la polemica.

Les alegacions dels catalanistes (Compromis en Valencia i ERC en Madrit principalment, pero no unicament) son que l’ampliacio desviara les corrents marines i corre perill l’albufera, cosa que es mentira per que el punt mes lluntà que desvia les corrents se feu en els anys noranta. Tambe que supondrà mes contaminacio per la maquinaria portuaria i els barcos, lo que no diuen es que el port ha obtingut varis premis internacionals per ser ecologic i si no paralisen mes proyectes ho serà molt mes. Afegixen que no es necessari, pero el sector naval està en un proces de canvi i els ports no tinguen capacitat per a atracar diversos barcos de mes de 400 metros, en pocs anys quedarà fora de les llinees de transports internacionals. Ara diuen que destruirà llocs de treball, pero aço no cal ni desmontar-ho.

Per a difondre les seues idees en una ocasio organisaren una conferencia, pero yo me vaig presentar ahi. Suponc que els conferenciants encara recordaran la meua cara, per que vaig descobrir totes les seues mentires. A u d’ells li vaig recordar uns articuls de la llei de ports que ell afirmava que eren antidemocratics. Des d’eixe moment no les fan publiques.

Com dia Goebbels una mentira repetida mil voltes se convertix en una realitat, aixina que lo que fan es publicitat de les seues mentires. Resulta curios que seguixquen els preceptes d’un ministre de Hitler. Pot ser, nomes pot ser, que seguixquen tambe moltes idees del dictador alemà...

Voro Martínez

Vicepresident del GAV