DES DE DINS DEL COR

Es encà de matí. I mentres aguaita tímit el sol per la finestra,
al llit i sense obrir els ulls, recorde yo en plaer en que somiava.
Somiava en els temps en que Valéncia era envejada i presumía
de les seues glories, llengua i fets, que tot lo mon abans reconeixia.

Ara tot canvia. Ara tot està cap per avall en est mon de fellonia,
i d’allò… ni tan sols la nostra llengua es reconeguda i respectada.
Si tornares a viure Ausias amic, també ho vories i al voreu ploraries.
¡Si tornares a viure ara mateix!. Al teu muscle, amic, també yo ploraria.